ENTREVISTA AL VOLTANT DEL L'ACTIVITAT I EL PROCÈS PERSONAL

Entrevistador: Tens una història sobre l’ús de la tecnologia a la classe en alguna sessió o unitat que trobis que ha estat un èxit.

Professor: Vàries, recordo fa més de 10 anys que utilitzava l’Skype per comunicar-me amb alumnes que estaven en altres aules. Actualment i al projecte que es presenta, la creació d’un bloc, ha estat una bona experiència, doncs l’alumnat no troba gaires dificultats en manegar-se amb l’eina, però amb el valor afegit de poder compartir amb altres alumnes, i la seva família, tasques fetes a classe amb un nivell d’acabat millor del que és habitual per a ells, doncs és un grup d’alumnes amb història de fracàs escolar.

Entrevistador: Què et va fer decidir per integrar la tecnologia a un projecte singular com aquest? Sobre tot pel que fa a l’àrea de llengües que pel que expliques és la part del currículum de la qual te’n encarregues.

Professor: Bé, com he explicat la creació d’un bloc va més enllà d’aquest propi fet, s’ha de tenir cura, mantenir i actualitzar-ho, però en aquest cas l’objectiu posterior pretén que els alumnes siguin hàbils o destres amb el llenguatge, que sàpiguen comunicar les seves idees, que puguin expressar-se amb correcció tenint en compte el context i la situació, que sàpiguen argumentar, en fi totes aquestes coses que fan possible una bona comunicació i que remeten a ser competents en el pla de l’expressió. Les TIC faciliten molt aquesta tasca en diversos plans. Des de la correcció ortogràfica, modelada pels diversos correctors i traductors existents i pel propi professor/mediador fins arribar a desenvolupar un adequat sentit crític a l’hora d’argumentar o manegar la informació amb el guiatge del mediador.

També m’interessava força la idea d’utilitzar programari de manipulació d’imatges i l’existència d’un programa com el GIMP, potent i gratuït, em sembla excel·lent.

Entrevistador: Com s’ha dut a la pràctica aquest projecte

Professor: Doncs en gran mesura es tracta de donar resposta a necessitats dels alumnes, per això, i perquè treballem per projectes centrats en àrees d’interès dels propis alumnes, sovint tenim espais de debat dedicats a trobar aquests centres d’interès. Per les circumstàncies actuals de retallades, cosa que comporta que no sabrem fins l’any que ve si el projecte podrà continuar, el grup és coneixedor de la necessitat d’incorporar, a qualsevol tasca, continguts mínims del currículum. Així doncs ells proposen als debats àrees d’interès per a treballar i els professor incorporen alguns criteris mínims a acomplir en aquestes treballs. En aquest cas es va decidir fer un bloc, jo mateix, vaig fer un seguit de classes força convencionals i generals sobre l’ús del programari que havien d’utilitzar, el Gmail, el drive, el Gimp i el Blogger. Les preses de contacte amb aquest programari van consistir en presentacions amb projecció, recerca individual de diferents blocs a Internet i vaig afegir algun petit manual, elaborat ad hoc, d’autoaprenentatge. El resultat a esta satisfactori per i tots els participants han assolit la destresa necessària.

Entrevistador: Puc entendre la utilitat de ser destre en eines TIC com les que proposes però, et centres en alguna àrea concreta?.

Professor:  Bé, un dels objectius principals és que aquesta destresa és transformi en una manera independent de treball amb l’ordinador de cara a desenvolupar tota una part de les competències bàsiques relacionades amb l’àrea de llengües en aquest suport digital. En un primer moment m’interessa molt que siguin destres en la recerca d’informació, i a més que puguin ser crítics amb aquesta informació. També que siguin capaços de produir diferents tipus de texts, com els que recull el currículum de 2n d’ESO, texts informatius, predictius, cartes formals, diaris personals, etc. que es veuran reflectits en el bloc.

Entrevistador: Llavors quin sentit té l’ús del GIMP que és un programari de manipulació d’imatges?

Professor: Bé, una vegada més respon al seus interessos, però és una eina amb la qual podem treballar un bon grapat de competències transversals, per exemple, en ser capaços de manipular imatges poden viure directament la facilitat que es pot tenir de manipular la informació i en conseqüència, ser més crític a l’hora de valorar un document gràfic o textual. Els alumnes volien treballar amb imatges, doncs tenim força material gràfic de tot el que anem fent al projecte i és una manera de triar aquest material i donar-li sentit. També és molt engrescador per a ells que quedi constància de tot el que fan a l’escola. Però, insisteixo, la idea de treballar amb la imatge em sembla força adient per treballar aspectes competencials com el de desenvolupar un sentit crític amb la informació, per exemple la que ens fan arribar els mitjans. La informació gràfica és fonamental per a ells i crec que poder triar un enquadrament ja diu molt de la decisió de deixar algunes coses fora del marc, però a més fer muntatges fotogràfics o retocs a les imatges, planteja molts dubtes sobre el que és real i que no. Penso que és tot un filó en aquest aspecte.

Entrevistador: Els va agradar l’experiència inicial que ens has relatat amb el manipulat d’imatges?

Professor: Sí, força, també ha tingut molt bona rebuda al centre i s’han sentit, molts d’ells per primer cop, valorats per més gent  que no pas els més propers. De fet, aquest projecte segueix, jo només he explicat aquí el procés de creació del bloc i l’ús d’algun altre programari, però actualment és penjarà alguna de les fotos al bloc del centre, precisament un retoc fotogràfic de l’edifici al que li manquen en la realitat algunes lletres que hem incorporat digitalment.

Entrevistador: Però per a fer tot això es requereix d’una formació molt específica per la teva part?

Professor: No. Crec que està a l’abast de qualsevol persona interessada en fer anar aquest tipus de programes. No obstant això a més de psicòleg sóc llicenciat en Comunicació Audiovisual i he treballat força anys en el món de les Gràfiques.

Entrevistador: Llavors, Quants anys fa que ensenyes?

Professor: A la pública ara farà 11 anys però vaig estar a la privada uns 10 anys, els darrers a mitges jornades entre pública i privada fent de professor de cicles a Arts Gràfiques.

Entrevistador: I el teu nivell de domini de les tecnologies. Diries que és molt alt...?

Professor: Bé, a nivell de coneixements de les eines, podria dir que és alt, però restringit a uns quants programes que domino molt bé, no obstant, aquesta experiència prèvia al món de les gràfiques em facilita prou enfrontar programari nou. Però pel que fa a l’ús i els objectius, a la programació de tasques amb un sentit pedagògic clar, tinc un nivell molt més baix.

Entrevistador: Estàs aprenent, però?

Professor: Sí, i veig que hi ha tot un procés al darrera d’aquest aprenentatge.

Entrevistador: Què vols dir?

Professor: Bé, doncs que podríem dir que vaig copsant el més ampli, la idea que sustenta el tipus d’aprenentatge que es pretén oferir, per exemple amb això que estic dient ja l’estic vessant.

Entrevistador: ¿?

Professor: Doncs que en principi, aquest entorn d’aprenentatge en el qual m’haig de moure, comprenc i hauria de fomentar, diguem-ne que no s’ha d’oferir com acabo de dir, si no més aviat hauria de possibilitar, facilitar, doncs tinc clar que l’aprenentatge és un procés de construcció individual, basat en el propi interès de l’aprenent, i perquè li sigui útil, perquè compleixi les seves expectatives ha de ser significatiu per a l’aprenent. Aquest és el marc que vaig integrant en el meu mode de fer, però la següent fase és aplicar aquest mode general d’entendre l’aprenentatge en el dia a dia, en la programació d’activitats...

Entrevistador: Trobes moltes dificultats en fer ho?

Professor: Força, doncs la pròpia experiència personal entra en dissonància amb aquesta forma de fer. Facilitar la construcció del propi aprenentatge vol dir que aquest sigui mediat, significatiu, que et pugui portar unes passes més enllà d’on et trobes, la qual cosa vol dir que el rol de professor i alumne canvien respecte a la pròpia experiència personal de la que et parlava, el professor ha de ser un mediador que faciliti, per la qual cosa ha de conèixer força bé el punt de partida de cada alumne, i l’alumne ha de prendre la iniciativa en aquest procés per tal de ser el protagonista del propi aprenentatge. Tot això comporta que é molt difícil encabir un currículum, que tot i estar pensat de manera competencial, no deixa de ser general i dividit en etapes d’edat, com si tots els alumnes estiguessin preparats pel mateix... A més està el tema dels llibres, dels escassos recursos dels centres per a fer aprenentatge mediat, relacionat amb la realitat més quotidiana d’on neixen els interessos del alumnat... No tothom entén que es pugui treballar sense llibres, per exemple, com fem nosaltres.

Entrevistador: Pel que fa a això que deies, el perfil del centre, les famílies, l’entorn, com ho veuen?

Professor: Pregunta de llarga resposta. Bé, primer recordar, que estem parlant d’una activitat que exemplifica la tasca que fem a una USEE clínica. Està adscrita a un Institut públic de Badalona, amb un perfil d’alumnat, en general, de famílies de classe mitja-alta. Tot ii que al cas de la USEE i del grup on es fa el projecte no és així. Aquest projecte de diversificació curricular, pretén varies coses. La primera és integrar als alumnes de la USEE, no a tots, en un grup més normalitzat. Per això aquest grup incorpora una majoria d’alumnes sense dictamen ni de USEE ni de NEE. Dels 10 alumnes 4 estan adscrits a la USEE.

El centre veu bé el projecte i el facilita a un cert nivell, de fet està plantejat com un grup de reforç estès a 6 matèries les instrumentals més socials, experimentals i anglès, les altres 4 les fan a l’aula a la qual estan assignats.

Les famílies, van rebre informació pel que fa a les pretensions del projecte i totes ho van veure bé, per això els seus fills resten al grup. No continuo amb els detall perquè seria molt llarg.

Entrevistador: Doncs canviem de tema, Teniu alguna mena de dificultats amb els recursos tecnològics?

Professor: Certament, tot és millorable, a l’aula en què fem classe tenim 4 ordinadors PC Windows XP amb connexió ADSL no massa ràpida. Els ordinadors formen part de la dotació de les USEE. A més tenim accés a un canó portàtil amb pantalla, una impressora i un escàner. També utilitzem l’aula d’informàtica unes dues hores a la setmana. Així tothom pot fer treball individual.

Entrevistador: I com va ser l’avaluació d’aquesta part concreta sobre la creació del bloc?

Professor: Els objectius eren ben clars, els alumnes n’eren coneixedors. Aquest problema d’aprenentatge té unes solucions força clares i dins un procés força pautat, pensa que es tracta, en definitiva, de ser destre amb un seguit d’eines concretes que no admeten gaire combinacions, per tant són finites. No estic parlant aquí d’avaluar processos cognitius, sinó més aviat d’avaluar la destresa amb una eina, per tant l’avaluació passa per la demostració i l’ús de l’estri. Però a més penso que és  molt important afegir un aspecte reflexiu a l’avaluació i per això l’activitat té una part final d’autoavaluació i reflexió al voltant del que s’ha aprés i de la seva utilitat més enllà de la pròpia eina.

Entrevistador: Les teves expectatives es van veure acomplides?

Professor: Sí, certament, no tots els alumnes del grup han participat de manera continua. És un problema habitual, l’absentisme, en aquest perfil d’alumnes. Però penso que aquest tipus d’activitat ha fet minvar aquest problema, de fet només una alumna no ha participat, la resta han acabat satisfactòriament aquesta par de l’activitat, que com t’he dit s’allargarà al llarg de l’any escolar.

Entrevistador: Bé, amb això dono per acabada aquesta part de l’entrevista, vols dir quelcom més?

Professor: Bé que en tot procés d’aprenentatge, no hi ha un que sap i altre que aprèn. Ja ho sabem, es diu sovint, però és quan t’hi trobes en mig d’un projecte en el que l’alumne pren el protagonisme i decideix, si més no, una bona part de contingut i és capaç de raonar el perquè de la tria, que t’adones que això és així. Jo he aprés molt de mi mateix fent aquests tipus de tasques. Per exemple em trobo contaminat de formes de fer molt directives. No he estat un professor de classe magistral a l’ús, però al final sempre tens una certa tendència a imposar-te, tu mateix, una mena d’atribució de coneixement que no correspon amb la realitat. Amb aquests alumnes he aprés moltes coses al llarg del temps. Des de qüestions tècniques, com ara trobar un programari per passar un tipus de fitxer a un altre, a fer-me veure una certa manca de paciència a l’hora d’ajudar-los i m’he hagut de sentir coses com “si tu m’ho fas jo no m’entero”. En aquest sentit, és molt important l’apropament, fins i tot físic, a l’alumne. És en aquest tipus d’activitat en què t’apropes al seu terreny, activitats mediades i properes a la realitat on més pots aprendre d’ells, fins i tot de tu mateix amb la seva mirada retornada.

Gràcies.