Entrevistador:
Tens una història sobre l’ús de la tecnologia a la classe en alguna sessió o
unitat que trobis que ha estat un èxit.
Professor:
Vàries, recordo fa més de 10 anys que utilitzava l’Skype per comunicar-me amb
alumnes que estaven en altres aules. Actualment i al projecte que es presenta,
la creació d’un bloc, ha estat una bona experiència, doncs l’alumnat no troba
gaires dificultats en manegar-se amb l’eina, però amb el valor afegit de poder
compartir amb altres alumnes, i la seva família, tasques fetes a classe amb un
nivell d’acabat millor del que és habitual per a ells, doncs és un grup
d’alumnes amb història de fracàs escolar.
Entrevistador: Què et va fer decidir per integrar la
tecnologia a un projecte singular com aquest? Sobre tot pel que fa a l’àrea de
llengües que pel que expliques és la part del currículum de la qual te’n
encarregues.
Professor: Bé, com he
explicat la creació d’un bloc va més enllà d’aquest propi fet, s’ha de tenir
cura, mantenir i actualitzar-ho, però en aquest cas l’objectiu posterior pretén
que els alumnes siguin hàbils o destres amb el llenguatge, que sàpiguen
comunicar les seves idees, que puguin expressar-se amb correcció tenint en
compte el context i la situació, que sàpiguen argumentar, en fi totes aquestes
coses que fan possible una bona comunicació i que remeten a ser competents en
el pla de l’expressió. Les TIC faciliten molt aquesta tasca en diversos plans.
Des de la correcció ortogràfica, modelada pels diversos correctors i traductors
existents i pel propi professor/mediador fins arribar a desenvolupar un adequat
sentit crític a l’hora d’argumentar o manegar la informació amb el guiatge del
mediador.
També m’interessava força la idea d’utilitzar programari
de manipulació d’imatges i l’existència d’un programa com el GIMP, potent i gratuït,
em sembla excel·lent.
Entrevistador:
Com s’ha dut a la pràctica aquest projecte
Professor:
Doncs en gran mesura es tracta de donar resposta a
necessitats dels alumnes, per això, i perquè treballem per projectes centrats
en àrees d’interès dels propis alumnes, sovint tenim espais de debat dedicats a
trobar aquests centres d’interès. Per les circumstàncies actuals de retallades,
cosa que comporta que no sabrem fins l’any que ve si el projecte podrà
continuar, el grup és coneixedor de la necessitat d’incorporar, a qualsevol
tasca, continguts mínims del currículum. Així doncs ells proposen als debats
àrees d’interès per a treballar i els professor incorporen alguns criteris
mínims a acomplir en aquestes treballs. En aquest cas es va decidir fer un
bloc, jo mateix, vaig fer un seguit de classes força convencionals i generals
sobre l’ús del programari que havien d’utilitzar, el Gmail, el drive, el Gimp i
el Blogger. Les preses de contacte amb aquest programari van consistir en
presentacions amb projecció, recerca individual de diferents blocs a Internet i
vaig afegir algun petit manual, elaborat ad hoc, d’autoaprenentatge. El
resultat a esta satisfactori per i tots els participants han assolit la
destresa necessària.
Entrevistador: Puc
entendre la utilitat de ser destre en eines TIC com les que proposes però, et
centres en alguna àrea concreta?.
Professor:
Bé, un dels objectius principals és que aquesta
destresa és transformi en una manera independent de treball amb l’ordinador de
cara a desenvolupar tota una part de les competències bàsiques relacionades amb
l’àrea de llengües en aquest suport digital. En un primer moment m’interessa
molt que siguin destres en la recerca d’informació, i a més que puguin ser
crítics amb aquesta informació. També que siguin capaços de produir diferents
tipus de texts, com els que recull el currículum de 2n d’ESO, texts
informatius, predictius, cartes formals, diaris personals, etc. que es veuran
reflectits en el bloc.
Entrevistador: Llavors
quin sentit té l’ús del GIMP que és un programari de manipulació d’imatges?
Professor: Bé,
una vegada més respon al seus interessos, però és una eina amb la qual podem
treballar un bon grapat de competències transversals, per exemple, en ser
capaços de manipular imatges poden viure directament la facilitat que es pot
tenir de manipular la informació i en conseqüència, ser més crític a l’hora de
valorar un document gràfic o textual. Els alumnes volien treballar amb imatges, doncs tenim
força material gràfic de tot el que anem fent al projecte i és una manera de
triar aquest material i donar-li sentit. També és molt engrescador per a ells
que quedi constància de tot el que fan a l’escola. Però, insisteixo, la idea de
treballar amb la imatge em sembla força adient per treballar aspectes
competencials com el de desenvolupar un sentit crític amb la informació, per
exemple la que ens fan arribar els mitjans. La informació gràfica és fonamental
per a ells i crec que poder triar un enquadrament ja diu molt de la decisió de
deixar algunes coses fora del marc, però a més fer muntatges fotogràfics o
retocs a les imatges, planteja molts dubtes sobre el que és real i que no.
Penso que és tot un filó en aquest aspecte.
Entrevistador: Els va agradar l’experiència inicial
que ens has relatat amb el manipulat d’imatges?
Professor: Sí, força, també
ha tingut molt bona rebuda al centre i s’han sentit, molts d’ells per primer
cop, valorats per més gent que no pas
els més propers. De fet, aquest projecte segueix, jo només he explicat aquí el
procés de creació del bloc i l’ús d’algun altre programari, però actualment és
penjarà alguna de les fotos al bloc del centre, precisament un retoc fotogràfic
de l’edifici al que li manquen en la realitat algunes lletres que hem
incorporat digitalment.
Entrevistador: Però
per a fer tot això es requereix d’una formació molt específica per la teva
part?
Professor: No.
Crec que està a l’abast de qualsevol persona interessada en fer anar aquest
tipus de programes. No obstant això a més de psicòleg sóc llicenciat en
Comunicació Audiovisual i he treballat força anys en el món de les Gràfiques.
Entrevistador: Llavors,
Quants anys fa que ensenyes?
Professor: A
la pública ara farà 11 anys però vaig estar a la privada uns 10 anys, els
darrers a mitges jornades entre pública i privada fent de professor de cicles a
Arts Gràfiques.
Entrevistador: I
el teu nivell de domini de les tecnologies. Diries que és molt alt...?
Professor: Bé,
a nivell de coneixements de les eines, podria dir que és alt, però restringit a
uns quants programes que domino molt bé, no obstant, aquesta experiència prèvia
al món de les gràfiques em facilita prou enfrontar programari nou. Però pel que
fa a l’ús i els objectius, a la programació de tasques amb un sentit pedagògic
clar, tinc un nivell molt més baix.
Entrevistador: Estàs
aprenent, però?
Professor: Sí,
i veig que hi ha tot un procés al darrera d’aquest aprenentatge.
Entrevistador:
Què vols dir?
Professor:
Bé, doncs que podríem dir que vaig copsant el més ampli, la idea que sustenta
el tipus d’aprenentatge que es pretén oferir, per exemple amb això que estic
dient ja l’estic vessant.
Entrevistador:
¿?
Professor:
Doncs que en principi, aquest entorn d’aprenentatge en el qual m’haig de moure,
comprenc i hauria de fomentar, diguem-ne que no s’ha d’oferir com acabo de dir,
si no més aviat hauria de possibilitar, facilitar, doncs tinc clar que
l’aprenentatge és un procés de construcció individual, basat en el propi
interès de l’aprenent, i perquè li sigui útil, perquè compleixi les seves
expectatives ha de ser significatiu per a l’aprenent. Aquest és el marc que
vaig integrant en el meu mode de fer, però la següent fase és aplicar aquest
mode general d’entendre l’aprenentatge en el dia a dia, en la programació d’activitats...
Entrevistador: Trobes
moltes dificultats en fer ho?
Professor: Força,
doncs la pròpia experiència personal entra en dissonància amb aquesta forma de
fer. Facilitar la construcció del propi aprenentatge vol dir que aquest sigui
mediat, significatiu, que et pugui portar unes passes més enllà d’on et trobes,
la qual cosa vol dir que el rol de professor i alumne canvien respecte a la
pròpia experiència personal de la que et parlava, el professor ha de ser un
mediador que faciliti, per la qual cosa ha de conèixer força bé el punt de
partida de cada alumne, i l’alumne ha de prendre la iniciativa en aquest procés
per tal de ser el protagonista del propi aprenentatge. Tot això comporta que é
molt difícil encabir un currículum, que tot i estar pensat de manera
competencial, no deixa de ser general i dividit en etapes d’edat, com si tots
els alumnes estiguessin preparats pel mateix... A més està el tema dels
llibres, dels escassos recursos dels centres per a fer aprenentatge mediat,
relacionat amb la realitat més quotidiana d’on neixen els interessos del
alumnat... No tothom entén que es pugui treballar sense llibres, per exemple,
com fem nosaltres.
Entrevistador: Pel
que fa a això que deies, el perfil del centre, les famílies, l’entorn, com ho
veuen?
Professor: Pregunta
de llarga resposta. Bé, primer recordar, que estem parlant d’una activitat que
exemplifica la tasca que fem a una USEE clínica. Està adscrita a un Institut
públic de Badalona, amb un perfil d’alumnat, en general, de famílies de classe
mitja-alta. Tot ii que al cas de la USEE i del grup on es fa el projecte no és
així. Aquest projecte de diversificació curricular, pretén varies coses. La
primera és integrar als alumnes de la USEE, no a tots, en un grup més
normalitzat. Per això aquest grup incorpora una majoria d’alumnes sense
dictamen ni de USEE ni de NEE. Dels 10 alumnes 4 estan adscrits a la USEE.
El centre veu bé el projecte i el facilita a un cert
nivell, de fet està plantejat com un grup de reforç estès a 6 matèries les
instrumentals més socials, experimentals i anglès, les altres 4 les fan a
l’aula a la qual estan assignats.
Les famílies, van rebre informació pel que fa a les
pretensions del projecte i totes ho van veure bé, per això els seus fills
resten al grup. No continuo amb els detall perquè seria molt llarg.
Entrevistador: Doncs
canviem de tema, Teniu alguna mena de dificultats amb els recursos tecnològics?
Professor: Certament,
tot és millorable, a l’aula en què fem classe tenim 4 ordinadors PC Windows XP
amb connexió ADSL no massa ràpida. Els ordinadors formen part de la dotació de
les USEE. A més tenim accés a un canó portàtil amb pantalla, una impressora i
un escàner. També utilitzem l’aula d’informàtica unes dues hores a la setmana.
Així tothom pot fer treball individual.
Entrevistador: I com va ser l’avaluació d’aquesta
part concreta sobre la creació del bloc?
Professor: Els objectius eren
ben clars, els alumnes n’eren coneixedors. Aquest problema d’aprenentatge té
unes solucions força clares i dins un procés força pautat, pensa que es tracta,
en definitiva, de ser destre amb un seguit d’eines concretes que no admeten
gaire combinacions, per tant són finites. No estic parlant aquí d’avaluar processos
cognitius, sinó més aviat d’avaluar la destresa amb una eina, per tant l’avaluació
passa per la demostració i l’ús de l’estri. Però a més penso que és molt important afegir un aspecte reflexiu a l’avaluació
i per això l’activitat té una part final d’autoavaluació i reflexió al voltant
del que s’ha aprés i de la seva utilitat més enllà de la pròpia eina.
Entrevistador: Les teves expectatives es van veure
acomplides?
Professor: Sí, certament,
no tots els alumnes del grup han participat de manera continua. És un problema
habitual, l’absentisme, en aquest perfil d’alumnes. Però penso que aquest tipus
d’activitat ha fet minvar aquest problema, de fet només una alumna no ha
participat, la resta han acabat satisfactòriament aquesta par de l’activitat,
que com t’he dit s’allargarà al llarg de l’any escolar.
Entrevistador: Bé,
amb això dono per acabada aquesta part de l’entrevista, vols dir quelcom més?
Professor: Bé
que en tot procés d’aprenentatge, no hi ha un que sap i altre que aprèn. Ja ho
sabem, es diu sovint, però és quan t’hi trobes en mig d’un projecte en el que l’alumne
pren el protagonisme i decideix, si més no, una bona part de contingut i és
capaç de raonar el perquè de la tria, que t’adones que això és així. Jo he
aprés molt de mi mateix fent aquests tipus de tasques. Per exemple em trobo
contaminat de formes de fer molt directives. No he estat un professor de classe
magistral a l’ús, però al final sempre tens una certa tendència a imposar-te,
tu mateix, una mena d’atribució de coneixement que no correspon amb la
realitat. Amb aquests alumnes he aprés moltes coses al llarg del temps. Des de
qüestions tècniques, com ara trobar un programari per passar un tipus de fitxer
a un altre, a fer-me veure una certa manca de paciència a l’hora d’ajudar-los i
m’he hagut de sentir coses com “si tu m’ho fas jo no m’entero”. En aquest
sentit, és molt important l’apropament, fins i tot físic, a l’alumne. És en
aquest tipus d’activitat en què t’apropes al seu terreny, activitats mediades i
properes a la realitat on més pots aprendre d’ells, fins i tot de tu mateix amb
la seva mirada retornada.
Gràcies.
