REFLEXIÓ SOBRE EL PROPI CANVI CONCEPTUAL

A l’avaluació inicial, tenia prou clares algunes de les qüestions que se’ns demanaven. Però a pesar de què he hagut de replantejar-me algunes afirmacions i he reinterpretat algunes preguntes a ran de la lectura i estudi del material, el que em sembla més remarcable en el meu procés, és el notable augment de complexitat al voltant de la matèria i de les relacions entre Ciència, Tecnologia i Societat

La meva relació amb la tecnologia és llarga, i al món laboral, m’he dedicat durant molts anys a l'entorn de les gràfiques, he viscut una transformació notable que porto aquí, doncs al debat s’ha parlat molt de Gutemberg i la seva impremta com exemple de determinisme social i també tecnològic. Doncs bé fins fa uns 35 anys la impremta era gairebé igual a la de Gutemberg, i en aquest temps s’ha viscut una revolució que ha fet desaparèixer un sistema productiu amb gairebé 500 anys de aparent immobilisme. Tot això em sembla important pels exemples del debat però també per una qüestió de context i d’experiència personal que m’ha facilitat un cert model mental al voltant de moltes de les qüestions treballades. Un model que era prou proper al que he anat llegint i debatent.

No obstant això hi ha hagut una bona dosi de reorganització i alhora d’incorporació de nous conceptes, sobre tot a l’hora d’enfrontar-me a la realització del mapa conceptual. Una reorganització que va més enllà de la pròpia matèria i de la disciplina. Podria dir que ha estat una experiència metacognitiva. He afrontat una nova manera de fer per a mi que ha facilitat la reordenació i organització conceptual i, sobre tot, fer una visió de conjunt prou entenedora.

Però tornant al canvi conceptual, he de dir que he notat cert intent d’acomodació conscient de tot allò que anava paint per tal d’apropar-lo als meus coneixements previs en una mena de compromís conceptual, comprensible pel que fa a l’entorn de la psicologia, doncs en sóc llicenciat i potser pel que fa a l’ús de les TIC a l’educació, car en faig ús, però no tant pel que fa a centrar la pròpia matèria. Per exemple, m’he sorprès a mi mateix obviant les “antigues” TIC quan es parla de tecnologia educativa (paper imprès, ràdio, TV, etc) cosa que m’ha portat a reconsiderar la meva visió particular al voltant d’un procés del qual oblido una part important, històrica, però que marca de manera important el disseny, l’ús i els estris tecnològics amb que comptem actualment.

També la incorporació de diferents disciplines complexifica les meves idees inicials al voltant de la consideració de l’ús de la tecnologia en l’educació. En aquest sentit, m’ha semblat que reconduir el debat dels anys 70 pel que fa a la implicació de la Psicologia a l’estudi de la ciència, cap a l’estudi del individu que la fa m’ha fet replantejar l’abast de la pròpia psicologia que estudia l’individu, però en aquest cas és l’individu que fa quelcom tant, em sembla, inabastable com la ciència, encara ho estic paint, doncs puc entendre l’estudi de l’individu en una activitat concreta, no cal ser Taylorista en aquest sentit, però tot i que no ho entenc, sí s’ha produït el germen d’un possible canvi conceptual significatiu al voltant d’aquesta qüestió doncs de l'interès surten preguntes i una atenció focalitzada al voltant d'aquest fet.

Per últim, comentar que l'ús dels mapes conceptuals, tant és el tipus de programari o del humil bolígraf, ha estat per a mi una tasca nova i complexa, mai n'havia fet i em costava molt entendre aquest tipus de resum tant nu que sempre he defugit. Avui, en unes classes de reforç al centre on treballo, m'he vist sintetitzant d'aquesta manera les propietats de la llum per fer-les comprensibles a un petit grup de 1r d'ESO. Petit canvi conceptual, gran canvi actitudinal.