REFLEXIÓ SOBRE EL PROPI CANVI CONCEPTUAL

A l’avaluació inicial, tenia prou clares algunes de les qüestions que se’ns demanaven. Però a pesar de què he hagut de replantejar-me algunes afirmacions i he reinterpretat algunes preguntes a ran de la lectura i estudi del material, el que em sembla més remarcable en el meu procés, és el notable augment de complexitat al voltant de la matèria i de les relacions entre Ciència, Tecnologia i Societat

La meva relació amb la tecnologia és llarga, i al món laboral, m’he dedicat durant molts anys a l'entorn de les gràfiques, he viscut una transformació notable que porto aquí, doncs al debat s’ha parlat molt de Gutemberg i la seva impremta com exemple de determinisme social i també tecnològic. Doncs bé fins fa uns 35 anys la impremta era gairebé igual a la de Gutemberg, i en aquest temps s’ha viscut una revolució que ha fet desaparèixer un sistema productiu amb gairebé 500 anys de aparent immobilisme. Tot això em sembla important pels exemples del debat però també per una qüestió de context i d’experiència personal que m’ha facilitat un cert model mental al voltant de moltes de les qüestions treballades. Un model que era prou proper al que he anat llegint i debatent.

No obstant això hi ha hagut una bona dosi de reorganització i alhora d’incorporació de nous conceptes, sobre tot a l’hora d’enfrontar-me a la realització del mapa conceptual. Una reorganització que va més enllà de la pròpia matèria i de la disciplina. Podria dir que ha estat una experiència metacognitiva. He afrontat una nova manera de fer per a mi que ha facilitat la reordenació i organització conceptual i, sobre tot, fer una visió de conjunt prou entenedora.

Però tornant al canvi conceptual, he de dir que he notat cert intent d’acomodació conscient de tot allò que anava paint per tal d’apropar-lo als meus coneixements previs en una mena de compromís conceptual, comprensible pel que fa a l’entorn de la psicologia, doncs en sóc llicenciat i potser pel que fa a l’ús de les TIC a l’educació, car en faig ús, però no tant pel que fa a centrar la pròpia matèria. Per exemple, m’he sorprès a mi mateix obviant les “antigues” TIC quan es parla de tecnologia educativa (paper imprès, ràdio, TV, etc) cosa que m’ha portat a reconsiderar la meva visió particular al voltant d’un procés del qual oblido una part important, històrica, però que marca de manera important el disseny, l’ús i els estris tecnològics amb que comptem actualment.

També la incorporació de diferents disciplines complexifica les meves idees inicials al voltant de la consideració de l’ús de la tecnologia en l’educació. En aquest sentit, m’ha semblat que reconduir el debat dels anys 70 pel que fa a la implicació de la Psicologia a l’estudi de la ciència, cap a l’estudi del individu que la fa m’ha fet replantejar l’abast de la pròpia psicologia que estudia l’individu, però en aquest cas és l’individu que fa quelcom tant, em sembla, inabastable com la ciència, encara ho estic paint, doncs puc entendre l’estudi de l’individu en una activitat concreta, no cal ser Taylorista en aquest sentit, però tot i que no ho entenc, sí s’ha produït el germen d’un possible canvi conceptual significatiu al voltant d’aquesta qüestió doncs de l'interès surten preguntes i una atenció focalitzada al voltant d'aquest fet.

Per últim, comentar que l'ús dels mapes conceptuals, tant és el tipus de programari o del humil bolígraf, ha estat per a mi una tasca nova i complexa, mai n'havia fet i em costava molt entendre aquest tipus de resum tant nu que sempre he defugit. Avui, en unes classes de reforç al centre on treballo, m'he vist sintetitzant d'aquesta manera les propietats de la llum per fer-les comprensibles a un petit grup de 1r d'ESO. Petit canvi conceptual, gran canvi actitudinal.

SÍNTESI I MAPA CONCEPTUAL

Tot partint de l’afirmació d’en Cabero. “les tecnologies no sorgeixen del no res, necessiten un espai cultural, econòmic i sociopolític per al naixement i desenvolupament.” J. Cabero (2001), enfrontem diferents visions de la tecnologia en general i l’evolució d’aquesta al món educatiu. Visions on conflueixen la societat, la ciència i la pròpia tecnologia.

A partir del diferent material consultat podem entendre la tecnologia com l’acció planificada enfocada a resoldre problemes. Aquesta afirmació albira l’inici de la superació del problema dels diferents determinismes al voltant de la relació entre tecnologia i societat que em pogut valorar a partir de l’estudi dels mòduls de la matèria, del divers material aportat a les diferents línies del debat i a l’article de Domènech i Tirado (2002): Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia. Una possible superació que vindrà de respondre al que implica la resolució de problemes a que s’aboca la Tecnologia. Qui planteja els problemes?, A què responen les solucions tecnològiques?

Aprofundint aquestes preguntes i d’altres semblants, hem vist la forta imbricació entre aquest tres ens, Tecnologia, Ciència i Societat, gairebé un tot amb complexes relacions que tenen en l’educació l’element mantenidor i alhora usuari dels productes d’aquest entramat.

La qüestió de base és ser capaç de sintetitzar en un mapa conceptual el contingut d’una part concreta de la matèria, utilitzant tecnologies de la informació i la comunicació.

A ran d’aquesta síntesi conceptual, s’ha de valorar el possible canvi conceptual davant els coneixements previs manifestats a l’avaluació inicial.

El procés inicial en què relacionem Ciència, Tecnologia i Societat, es nodreix posteriorment amb l’ampliació d’aquest conceptes a partir de l’estudi d’un seguit de material que ens porta cap a un estat de la qüestió actualitzat.

Primer, se’ns presenta una evolució històrica en el qual els tres ítems mencionats, passen per un procés dialèctic, al que s’incorpora la matèria Tecnologia educativa i s’amplia l’abast de la relació inicial entre Ciència, Tecnologia i Societat.

Entrant en matèria, la Tecnologia educativa (TE) aporta de inicialment un matis important, la diferenciació entre l’ús dels mitjans a que fa referència a l’enfocament “Tecnologia en l’educació” en contraposició a l’enfocament “Tecnologia de l’educació” de caire més sistèmic, doncs posa l’accent en els participants i en el context on succeeix el procés.

Aquests dos punts ens retrotreuen a un moment en el qual les tecnologies de què es parlen són menys complexes que les  del món actual (impresos, ràdio, televisió, diferents suports analògics, etc).

Tot un seguit de disciplines que aporten la seva visió sobre el propi objecte d’estudi. Hi ha un bloc de disciplines de les ciències humanes com la Psicologia, la Didàctica, la Filosofia o la Sociologia que des de la vessant educativa fonamenten la TE, com fa l’Enginyeria Física i altres orientacions d’abast general com la Teoria de sistemes i la Teoria de la comunicació.

Actualment les lleis recullen l’aprenentatge significatiu i l’assoliment d’un seguit de competències bàsiques com les fites del procés educatiu. Aquesta visió constructivista de l’aprenentatge forma part del procés evolutiu de la Psicologia.

Un camí que passa per diverses fases. El conductisme es centra en la observació d’allò que únicament es pot mesurar sense fer interpretacions, la conducta i el reforç. La Gestalt incorpora la percepció un procés intern que ens apropa a l’individu com a processador d’informació, Posteriorment l’enfocament sistèmic afegeix el context com a element fonamental a considerar en qualsevol procés humà, com  l’educatiu. L’enfocament cognitivista apropa encara més el procés intern de l’individu que s’enfronta a l’entorn com processador d’informació i finalment ens trobem d’avant un individu que reconeix el procés conscientment i hi participa activament, amb l’ajut i guia necessària per aconseguir l’aprenentatge significatiu que és la fita que es presenta, en aquest àmbit educatiu des de l’enfocament constructivista.

Actualment la TE incorpora aquests sabers per a la implementació de les noves TIC a a les diferents situacions mediades del procés d’aprenentatge. La presència d’aquestes tecnologies van de la ma amb l’evolució de la societat i de la pròpia ciència, que alhora comparteixen amb la tecnologia un entramat complex en paraules de Domenech i Tirado (2002). Una relació que fa difícil, actualment, entendre aquells determinismes que o bé posaven l’accent en la societat com a motor del canvi tecnològic o bé el posaven en la tecnologia com a ens independent i neutral.

A ran d’això ha estat prou enriquidor observar com la societat a anat creant uns falsos mites al voltant de la tecnologia, i com aquests propis mites s’han anat diluint en el Debat que hem fet encara que no fos aquest l’objectiu inicial. Posicionats en aquestes dues visions deterministes, han sortit un seguit d’exemples que feien inviable creure en la neutralitat de la ciència i la tecnologia, en la democratització que sovint se l’atribueix, en la novetat com a fi i garantia de millora, etc. En qualsevol cas l’objectiu d’aquest debat, fer evident aquesta relació complexa entre

Ciència, Tecnologia i Societat, ens a portat a veure com realment hi ha una vinculació clara entre tecnologia i societat, tal com els estudis de la CTS es van escarrassar a demostrar.

No obstant tot això, centrar les noves TIC en el context educatiu, amb el seguit d’avantatges que presenten (interactivitat, independència vers la ubicació física i el moment de participació, facilitat de comunicació, immediatesa, flexibilitat, etc), ubicar-les als diferents entorns, que igualment afecten la nostra futura tasca, com orientadors, psicopedagogs o professors i la desmitificació d’alguns aspectes, m’ha semblat l’aportació més pràctica i concreta d’aquest temari

MAPA CONCEPTUAL / 2

Resum conceptual de les relacions entre ciència, tecnologia, societat, educació
i de la incorporació de les noves TIC a l'educació 

Augment de la complexitat entre els mapes inicial i final

Per a mi, inicialment, enfrontar aquesta relació entre ciència tecnologia i societat, passa per un moment de reflexió, sense més. No és una relació que et plantegis sovint. Però el fet de no haver de buscar informació i utilitzar només el coneixements previs, no constitueix cap repte pertorbador.

És quan començo el segon model, quan m’adono de la magnitud del que es demanava i valoro la desproporció que hi ha davant la simplicitat del model inicial.

No obstant això veig com intento acostar-me a una postura d’interrelació entre tots els elements, sense aïllar cap d’ells.

Encara crec que la educació és un reflex, mantenidor de la societat, però veig que la relació entre tecnologia i societat hauria de ser directa. Transmetent, el conjunt, una idea de complexitat que resta massa simplificada al meu model inicial.